La crisi de l'esquerra
Per fí ha tingut reflex a les urnes el que és una evidència des de fa anys, la crisi de l'esquerra, a Catalunya, a Europa i al món.Parlar d'aquesta qüestió en format post és una quimera quan s'en poden escriure llibres al respecte, i així ho fan alguns amb encert com en Toni Cruanyes. En tot cas, i atenent-me a la necessària brevetat d'aquest format post, hi situo els següents elements:
- L'esquerra no s'ha tret de sobre encara les influències i reminiscències marxistes. Encara els marquen, i els anclen al segle anterior. Sí que hi ha casos, com Tony Blair, Segolene Royal o Romano Prodi, que han aconseguit desempallegar-se'n, i els seus èxits han tingut.
- L'eix dreta - esquerra està obsolet, i encara no s'en han adonat. Ha evolucionat cap a les sí vigents diferents famílies polítiques, hereves del dreta - esquerra, però molt més modernes i actualitzades: Liberals, democristians, socialdemòcrates, ecologistes, socialistes, conservadors etc... i la barreja de totes elles.
- La superioritat moral que creuen tenir els impedeix gestionar. Sense gestió no hi ha govern. No n'hi ha prou amb creure que tu tens la raó i l'altre no.
- Les ideologies d'esquerres xoquen a Catalunya amb el catalanisme, no acaben d'encaixar un concepte amb l'altre. El catalanisme és molt majoritari a Catalunya.
- Les classes socials ja no existeixen, almenys com existien al segle XIX. L'esquerra les tracta com si encara fóssim al segle XIX.
- S'ha aconseguit un nivell de drets socials francament òptim i no qüestionat per cap formació política. Això desactiva el discurs de l'esquerra sobre els drets socials, governi qui governi els garantirà.
- La societat evoluciona. No es pot analitzar, per exemple l'Àrea Metropolitana de Barcelona, amb els mateixos paràmetres ara, que com era als anys 60 del segle passat, no t'hi pots dirigir amb el mateix missatge.
Segur que hi ha molts més arguments, d'entrada hi situo aquests.
publicat per Carles Agustí at 20:17
2 Comments:
Jo crec que una part de l'esquerra actual continua sent capaç d’actuar, de fer aportacions vàlides pels emprenedors, entendre que s’ha de reformar l’estat del benestar, acabar amb la idea de la igualtat i substituir-la per la d’igualtat d’oportunitats... Premiar, per tant, la gent que s’esforça o la gent amb capacitat, sense fer desaparèixer de l’estructura social la que té problemes. El que sí que és cert és que la percepció de la ciutadania és que l'esquerra té una percepció idealista del temps actual. La crisi de l'esquerra s'entén sobretot per la societat actual, una societat hedonista que vota (majoritàriament) igual que consumeix, a curt termini i esperant una satisfacció immediata. Així en primer terme som consumidors, després més o menys socialdemòcrates, socialistes, ecologistes, liberals conservadors, ...depenent del dia.
Frederic
Francament molt d'acord amb el comentari. I sí, estic d'acord amb que una part de l'esquerra continua sent capaç d'actuar, bàsicament però la que ha sabut actualitzar-se i despendre's d'atavismes ideològics caducs.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home