La col·laboració públic - privat

Des de determinats sectors, amb atavismes ideològics de principis del segle passat, es veu amb recel el sector privat, i amb pànic la seva possible entrada o col·laboració amb el sector públic.

Des d'altres sectors, influenciats per ideologies foranes, es veu amb recel tot allò públic i la seva possible entrada o col·laboració amb el món privat.

Jo em pregunto perquè no poden col·laborar públic i privat allà on té sentit fer-ho.

De la mateixa manera que té sentit el sector públic allà on faci falta, per la seva visió d'interès general (que no pot proporcionar el món privat per la seva lògica de guany econòmic), també té sentit que el món privat gestioni àmbits públics si això suposa una millora en la gestió o un evident estalvi en la despesa pública.

L'exemple de monstres públics heretats del passat que no funcionen, com AENA, RENFE o Correus, fa lògic pensar, o bé en una privatització del servei, o bé en un canvi de model, que pugui incorporar entrada de capital privat, depenent de l'àmbit. Parlaríem segur de millora de la gestió i d'estalvi públic de consideració.

Altres exemples clars els trobem a la sanitat o a l'ensenyament. Les dificultats dels pressupostos públics per atendre el 100% de la demanda en aquests dos àmbits són evidents. Sense deixar doncs la titularitat pública bàsica d'aquests serveis, qui pot negar l'interès públic del que ofereixen per exemple les mútues privades o les escoles concertades?. És el ciutadà qui tria el servei que vol, i allibera les arques públiques de més despesa.

En la superació doncs d'atavismes passats o d'ideologies foranes que no poden trobar arrelament al nostre país, hi ha la solució a uns quants dels problemes de l'agenda política, mirant i recollint el millor de cada part, contenint-ne o limitant-ne el pitjor o els riscos que comporta.