El triomf de Cruyff

Soc dels qui, mocador blanc en mà, vaig demanar la destitució de Johan Cruyff aquell darrer any nefast en la seva trajectòria d'entrenador culé. Amb aquell Barça plagat de jugadors de segona fila, i que amb prou feines es va classificar de miracle per jugar l'aleshores UEFA.

S'havia acabat una etapa i n'estava fart de les seves excentricitats, tàctiques i amb la plantilla. Crec que ell era el primer conscient que aquella etapa s'havia acabat.

La trajectòria i grandesa de Cruyff al Barça no es limiten però estrictament a la seva etapa d'entrenador, ni molt menys, sinó que es resumeixen en el canvi de mentalitat que va portar al Barça, i que, fonamentalment gràcies a ell, el va canviar per sempre.

Un Club de mentalitat derrotista, que vivia en l'urgència històrica, i que amb prou feines guanyava títols importants, Cruyff el va modernitzar, el va transformar en mentalitat guanyadora, i li va donar la personalitat que millor encaixava amb l'exigent afició del Camp Nou, mentalitat d'atac, allò de "l'objectiu és fer un gol més que el contrari, no quants gols encaixes tu".

L'actual filosofia del Barça, d'atac, de la pedrera, de la Masia, dels nens que ja aprenen a jugar amb el sistema del primer equip, de la mentalitat guanyadora, de la possessió de la pilota, del gol... és producte i gràcies a Cruyff, i va ser implantada quan ell va ser entrenador del Barça.

Un home que va canviar un Club, i que avui també rep la màxima distinció a Suïssa en forma de tres finalistes producte de la seva filosofia. La pilota d'or i el reconeixement culé, també han de ser per Johan Cruyff.