Austeritat i actitud

L'actual crisi econòmica ha posat de moda la paraula "Austeritat". Austeritat entesa com a reducció de la despesa, sovint superflua i innecessària.

És aplicable a famílies, entitats, empreses i administració pública, doncs tots patim la crisi.

En aquest darrer cas, el de l'administració pública, austeritat acostuma a associar-se exclusivament a reducció de la despesa, amb retall de sous, de personal o d'organigrama.

I és correcte, però la clau de volta del moment actual, tant des del punt de vista econòmic, com del que demanda la societat als servidors públics, és un canvi d'actitud.

La gran reducció de despesa l'anirem trobant com a fruit del canvi d'actitud que, en tots els sentits, han, hem de tenir els càrrecs públics. S'ha acabat aquella imatge, més d'altres temps, dels polítics, liders, o dirigents, que el poble mirava de lluny, a distància, amb respecte, i a qui es deixava fer com si allò no anés massa amb ells. Aquesta situació ajudava a provocar grans despeses de representació en protocol, cotxes oficials, despeses de representació...

Els càrrecs públics en general, i més encara amb la globalització i la revolució tecnològica, hem passat a ser el que sempre hem sigut, persones normals, del carrer, amb una vida normal i igual o molt similar a la dels altres ciutadans, oberts, que anem pel carrer, que estem amb els ciutadans. Aquella imatge de distància, alçada i respecte, ha passat a millor vida, tant des del punt de vista de la percepció dels ciutadans, com del de l'actitud dels càrrces públics. Això comporta, que per l'actitud d'un mateix, ha de sortir no tenir cotxe oficial quan no sigui necessari, reduir o eliminar les despeses de protocol innecessàries, pagar els dinars, sopars o despeses quan toqui fer-ho, o evitar despeses superflúes com les de publicitat perque jugem amb els diners de tots.

El secret no està en la retallada, sinó en l'actitud.