Vaga general i "que hay de lo mio"

Sense voler generalitzar injustament, ni molt menys, francament preocupants els motius que molts treballadors esgrimien per fer vaga o per no fer vaga. Una mostra més de l'individualisme, i per tant egoisme, que protagonitza la crisi de valors que patim.

En les diverses opinions de treballadors aparegudes a tot tipus de mitjans de comunicació sobre els motius per fer o no fer vaga, primava aquest individualisme o simplement el desconeixement en aquest sentit.

La vaga era contra les mesures que el Govern implementa per superar la crisi, i més concretament la reforma laboral. Mentre algunes persones parlaven de vaga contra la crisi, contra els polítics, quant no esgrimien raons purament del seu àmbit personal que res tenen a veure amb la vaga.

El mateix per molts dels que no feien vaga, que no era per motius ideològics, sinó per no perdre la feina, perque mai n'han fet, per no implicar-se en temes polítics...

L'orígen i èxit de les vagues era la solidaritat, solidaritat dels treballadors per fer força tots junts per anar aconseguint respectar els seus drets, humans i socials.

On és aquesta solidaritat?.