Jo no faig vaga

Crec que cal respectar plenament el dret dels treballadors a fer vaga, com també a no fer-la, garantint que qui la vulgui fer pugui fer-la sense problemes, i qui vulgui anar a treballar pugui fer-ho sense problemes.

Jo no faig vaga. No faig vaga perque crec que l'actual rigidesa del mercat laboral és un llast per a la pròpia creació d'ocupació i per al desenvolupament de l'economia. Crec per tant que s'ha de flexibilitzar, permetent mobilitat laboral i per tant més opcions. La flexibilització del mercat en el moment actual és tan necessaria que pràcticament genera unanimitat en el món polític, econòmic i acadèmic, i de fet, l'aplica un Govern socialista.

No faig vaga perque crec que cal un canvi de mentalitat de la societat. L'època de la feina per tota la vida i superprotegida s'ha acabat. Cal ser laboralment més actiu, cadascú al seu nivell, i canviar de feina si no s'està a gust, o si es vol enriquir personalment i laboral. Tothom que pugui i vulgui ha d'aprofitar les oportunitats del sistema i agafar el camí de l'emprenedoria, creant així ocupació i fent realitat somnis i legítimes ambicions pròpies.

No faig vaga perque sincerament no crec que els drets dels treballadors estiguin amenaçats o retallats, ni els amenaça o retalla la reforma laboral del Govern.

Sí que estic al costat dels convocants de la vaga pel que fa al retall del poder adquisitiu dels treballadors. Via increment d'impostos o de congelació de sous i pensions, retallar el poder adquisitiu dels treballadors i pensionistes no és la millor manera d'afrontar una crisi econòmica, i menys quan es fa bandera d'aquestes mesures, que en qualsevol cas han de ser simplement simbòliques. N'hi ha d'altres que poden i hauríen d'apretar-se el cinturó i carregar sobre les seves espatlles els efectes de la crisi abans que la gent més necessitada.

Per tot plegat, i amb els matisos exposats, decideixo no fer vaga.