Herències de temps passats
La sola insinuació de crítica a la Constitució o l'Estatut et converteix per ells en una mena de delinqüent polític que mereix anar a la presó ideològica per transgredir no se sap ben bé què (no us recorda a altres èpoques?).
Els marcs legals no són presons, sinó marcs de convivència dels que ens dotem la societat i que han de respondre a cada moment. Per la qual cosa, els mateixos marcs legals incorporen mecanismes de reforma i adaptació.
És la diferència entre una visió conservadora amb atavismes d'altres èpoques i un altra moderna i que mira al futur.
2 Comments:
És una llástima però hi estic d'acord:
Però és una verdadera llàstima veure que els apartats que s’hi estableixen els ¿!Mecanismes de reforma i adaptació!? estan durament protegits i enquistats: Els articles i les bases que regeixen per a aconseguir una reforma constitucional, són d’un intangibilitat que fa por!!! (Hi ha qui diria que fins hi tot semblen fantasmes)...
PD. Per cert Carles... jejeje... M’ha fet gràcia la foto de l’edició de constitució que has escollit.... Paradoxalment és el mateix llibretó que regalaven... quan jo estudiava ara fa... Uffff... Més de 20 anys!!! I que donat que mai substancialment s’ha modificat... jejeje Encara avui la tinc aquí al costat!!
En fi... Fa por veure com passen els anys per mi... i jo canvio... i el llibret segueix igual!! Burfffff...
QUO... Abans nen estudiant.... i ara pare.
Aquí està la clau Oriol, si convertim els marcs legals en irreformables, acaben sent presons més que marcs de convivència i la democràcia acaba al servei del dret i no al revés que és com ha de ser.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home