10-J: Un abans i un després

Em porta a escriure aquest post una reflexió o frase sorprenent que sento dir de tant en tant. És aquella que diu que anar a la mani del 10-J no va servir de res perque tot segueix igual, els polítics segueixen barallant-se, no actuen units etc...

Més enllà de diverses consideracions que em mereixen aquestes simplistes reflexions, dir que el 10-J no va servir de res, em sembla d'una lleugeresa sorprenent.

El 10-J va liquidar l'autonomisme com a via d'encaix de Catalunya a Espanya. El 10-J va acabar amb el peix al cove i la negociació del dia a dia amb l'estat espanyol com a via per assolir sobirania per a Catalunya. El 10-J va suposar la sortida oficial de l'armari de l'independentisme a Catalunya, el qual ja pràcticament es situa al 50% de la població. El 10-J va ser la primera crida a la desobediència civil catalana de l'actual període democràtic (rebuig a la sentència del TC). El 10-J va resoldre la pregunta històrica del catalanisme sobre quin ha de ser el paper i relació de Catalunya amb Espanya, va deixar clar el què (independència) si bé sobre el com i el quan encara hi ha diferents versions. El 10-J ha marcat clarament un abans i un després en el discurs de la classe política catalana, si bé l'única formació que n'ha pres nota i ha adequat posicionament ha estat CiU.

I encara hi ha qui diu que el 10-J no va servir de res?