Xavier Garcia Albiol, un vestigi del passat

Xavier Garcia Albiol, el cap de files i etern candidat del PP a l'alcadia de Badalona, és l'exponent d'un vestigi del passat.

Garcia Albiol juga a Badalona el paper que juga la Plataforma per Catalunya d'Anglada a altres llocs de Catalunya, Le Pen a França o el British National Party a Gran Bretanya, o sigui xenofòbia pura i dura sense matisos.

Desconec qualsevol altra proposta de Garcia Albiol a Badalona, simplement perque no en déu haver o no déu ser capaç de tenir-ne. Simplement xenofòbia, res més. Va descobrir el filó que Anglada ha descobert a altres llocs, i sense cap pudor s'hi ha llençat de cap, portant, òbviament, el PP al darrera. Per cert, la superficialitat d'Alícia Sanchez Camacho es va fer més que evident amb el repartiment dels tríptics xenòfobs a Badalona, ni se'ls va mirar, com mai estudia els temes sobre els quals ha de fer declaracions, i llavors passa el que passa.

Garcia Albiol però, és també un vestigi del passat, per la seva actitud violenta. Un dia va descobrir que això de ser insultat i agredit rendia, i a fè que ho busca. Com un Le Pen de barri, o com un dels tristament famosos guerrileros de Cristo Rey, Garcia Albiol, gomina en cap, busca ser agredit quan va als actes.

Ho vaig presenciar en persona quan vam coincidir en una manifestació de no recordo què, a la Plaça Sant Jaume, mani on coincidiem bona part de les forces polítiques crec que excepte els socialistes. L'entrada de Garcia Albiol va ser de mirades amenaçadores a tot el que l'envoltava, i si algú li aguantava la mirada, se li posava al davant mirant-lo i provocant-lo per a que l'agredís. Tal qual, sense matisos, i no m'ho invento perque jo era al davant.

Dificilment el PP de Catalunya podrà deixar de ser el que és amb individus com aquest, un llast pel PP, un llast per Catalunya i un llast per la democràcia.