Fragmentació

L'aparició de diverses plataformes sobiranistes sorgides de la societat civil, ha estat una de les bones notícies dels darrers anys. Són un senyal que la societat civil catalana, al marge dels partits tradicionals, va adquirint consciència nacional, i són un senyal també de la normalització de l'independentisme a Catalunya.

Ara bé, hi ha un efecte secundari a no menysprear, la impressionant fragmentació que viu el nacionalisme / independentisme català.

En vaig pendre consciència tot assistint a la presentació de la manifestació dels 10.000 a Ginebra, quan anàven presentant les adhesions: Sobirania i Progrés, Sobirania i Justícia, Suma independència, Cercle Català de Negocis, Plataforma pel Dret a Decidir, Catalunya Estat Propi etc... etc... etc... a més de la CUP, Reagrupament, ERC, CDC etc... etc... etc...

L'efecte secundari esdevé més greu quan vas coneixent algunes d'aquestes entitats i descobreixes que algunes d'elles són els mateixos individus amb diferents barrets. Té sentit tot això?.

Crec que hi ha un risc evident de que l'efecte secundari esdevingui més important que la causa principal i l'enfonsi, o sigui, que l'excessiva fragmentació del món catalanista acabi sent perjudicial per a l'objectiu.