L'altre espol·li

La Selecció espanyola de futbol ha tingut històricament un problema de rendiment esportiu. Tenint una de les millors lligues del món, la selecció representant d'Espanya mai ha tingut gaire èxits i sí molts fracassos, mai ha estat a l'alçada del futbol de clubs que hi ha a l'estat espanyol.

La manca d'un estil propi, més enllà d'aquell cutre i desarrollista "furia española", més inspirat en els toros que en qualsevol teoria futbolística; i la inevitable manca d'identificació amb el país que representen, de part dels jugadors seleccionats (per molt que dissimulin o això s'amagui) han estat segurament les dues principals causes.

El problema d'identificació segur que segueix, ara bé, el de l'estil, sembla que va camí de resoldre's. Ben senzill, han agafat la feina que Cruyff i Guardiola han fet a la Masia i al Barça, i se l'han quedat per ells, junt, lògicament, amb els jugadors que el protegonitzen.

Així doncs, atents a aquest mundial que comença en 15 dies, hi haurà una selecció pràcticament majoritàriament catalana, amb un estil de futbol català, que parlarà en bona part català, vestirà de vermell, el seu nom oficial serà "España" i li diran "la roja".