Jo crec en Obama

Determinats sectors polítics, sobretot conservadors, pragmàtics, dels que són incapaços de fer servir la política per canviar les coses, per transformar i progressar, van fer córrer allò de que Obama seria un "bluff", una onada de carisma superficial que desapareixeria amb la real politik.

Aquests mateixos sectors, al poc de governar Obama, ja van començar, sense donar-li temps, a jutjar-lo d'aquesta determinada manera. I els que viuen de l'opinió preescrita o ja creada, s'hi van abocar amb fruïció a falta d'altres arguments o capacitat d'anàlisi.

Doncs bé, un simple anàlisi, tan superficial com ells, els deixa amb un pam de nas. No cal entrar ens els interiors i detalls de la gestió d'Obama, només dos aspectes ja l'avalen com a històrica, perquè històrics són aquests dos aspectes:

- Passar del tradicional unilateralisme prepotent i incult dels Estats Units, a una concepció multilateral de les relacions internacionals, donant joc al món en la gestió del propi món. Necessita temps, anys, per quatllar l'estratègia, aquest canvi profund, però només la seva posada en marxa suposa un canvi històric i sense precedents en els darrers quasi 100 anys.

- La reforma sanitària, o garantia social més gran de la història dels Estats Units. Rebaixada, per poder ser pactada, però igualment la garantia social més gran feta mai als Estats Units, trencant motllos i mentalitats, i sense ser contradictòria amb la "self made man mentality" nordamericana.