2.0 i el nou llenguatge polític

El 2.0 té un efecte molt positiu, enriquidor i regenerador en política, com és la possibilitat que tothom, des del militant més base, fins al càrrec més càrrec, pugui expressar les seves opinions amb el seu llenguatge comunicatiu.

Això suposa tot un cop a l'estricte control que els aparells dels partits fan dels seus posicionaments i comunicació política, un cop que els obliga a adaptar-se a aquest nou llenguatge, a obrir finestres, a ser més porosos, a permetre els matisos en l'opinió dels militants i simpatitzants.

També és un cop als mitjans de comunicació tradicionals, que fins ara empraven el mateix llenguatge que els aparells partidistes, el del posicionament i informació unívoca. També aquests s'hauran d'adaptar a un dur competidor en forma de veracitat, independència i immediatesa. Hauran d'evolucionar el seu llenguatge comunicatiu i adaptar-se també a la porositat i als matisos, sense destacar-los sempre necessàriament com a dissensions internes que fracturen un projecte.

També però, l'usuari 2.0 ha de saber els límits de l'eina, no es pot insultar, cridar i despotricar alegrement sense respectar unes mínimes normes. Si parlem d'evolució en el llenguatge comunicatiu polític i parlem de matisos, també els militants dels partits que s'expressin a través del 2.0, han d'ajustar-se al matís lògic en l'opinió, per respecte al projecte polític que també representen. El 2.0 permet, de moment, passar de l'opinió única de partit al matís, donem-li temps al temps.

En suma:

- El militant d'un partit pot expressar-se lliurement, i cal admetre els matisos, però s'equivoca
qui cregui que pot fer i dir el que li doni la gana sense afectar el projecte polític que, de fet, representa.

- S'equivoca el polític que cregui que el llenguatge polític és el mateix, que cal aplicar el mateix control espartà i que no admeti el matís en l'opinió política 2.0.

- I s'equivoca el periodista que no evolucioni i que no interpreti com a normalitat el matís en l'opinió política d'un representant de partit.

Tot plegat, si és ben utilitzat, suposa riquesa i regeneració política en forma de llenguatge comunicatiu.