Els plans estratègics de barri o com passar un any amagant la manca de projecte

Quan no tens idees i el teu projecte està esgotat, inventat un Pla Estratègic de Barris (o qualsevol procés participatiu llarg de característiques similars) i tira que xuta.

Es com Hereu i companyia amb el Fòrum o els Jocs olímpics d'hivern a molt menor escala, maniobres de distracció per mirar de tapar les carències.

El problema és que després de 30 anys de socialistes a Barcelona, aquests ja són transparents, ja no sorprenen, ja no enganyen, la nuesa del projecte és ja transparent.

A 14 mesos de les eleccions municipals, Guillem Espriu (PSC-PSOE) ha posat en marxa els anomenats Plans Estratègics de Barri, que pretenen "debatre" sobre el futur dels barris, o distreure el personal uns quants mesos, a veure si amb sort arriben a les eleccions.

Amb aquesta mesura Espriu mata també la única dinàmica participativa que funcionava, els Consells de Barri, que ara es veuran inevitablement viciats per aquesta dinàmica, que poc a molt impedirà el seu normal funcionament, o sigui el dels veïns plantejant problemes, i el de l'Ajuntament posan-t'hi solució.

I mata també un nou òrgan que podia ser realment útil, les Comissions de Seguiment dels Consells de Barri, o repàs de la resolució de les problemàtiques exposades al Consell de Barri immediatament anterior. Efectivament en aquest cas ja ho hem comprovat, les Comissions de Seguiment dels Consells de Barri celebrades recentment han estat per parlar dels Plans Estratègics de barri, i no del barri.

Per més Inri, els propis tècnics de barri posen en evidència Espriu presentant un estudi del barri tan complet, que ja no cal cap Pla Estratègic, te'l donen pràcticament fet, deixant sense sentit el projecte del Regidor.

Van perdre 12 mesos per aprovar el PAD (Pla d'Actuació del Districte), que recull l'actuació dels 4 anys de mandat municipal, i ara pretenen disfressar-ne 14 més. 26 mesos perduts o disfressats. Al contrari de qualsevol govern municipal, que el mandat se li fa curt, a Gràcia i a Barcelona se'ls hi fa llarg. Tranquils, no pateixin ni ells ni els ciutadans, pel maig del 2011 no queda gaire.