Les contradiccions d'ICV

A diferència d'altres persones de CiU, jo soc dels que considero que sí tenim coses a fer junts amb ICV, i dels que penso que entre CDC i ICV sí que hi ha alguna connexió de vot. No en va el sector nacionalista del PSUC, que al seu moment va perdre el debat intern dins la formació política, va acabar majoritàriament a CDC, on encara tenim nombrosos exemples d'aquest passat.

Crec que alguns dels valors d'ICV serien compatibles amb les polítiques de CDC, sempre i quan ICV deixi anar el llast dels atavismes ideològics d'anys 30 o 60 del segle passat, i accepti el catalanisme com a seu sense complexos.

Dit això, crec que ICV té un greu problema de coherència, un greu problema que té el seu orígen en la ignorància de la gestió com a part de la política. Parlant clar, la gestió no forma part de la concepció política d'ICV, ni tan sols formant part d'un Govern. No gestionen, creuen que amb ideologia està tot fet, la ideologia que ells representen és la bona, i amb això n'hi ha prou, no cal gestionar.

Amb aquest factor d'arrel, cauen tota la resta de contradiccions. Parlen de participació ciutadana, i Saura és un absolut fracàs en aquest terreny, amb l'exemple del teòric procés participatiu de l'Estatut.

També a Gràcia tenim aquest exemple contradictori. Curiosament els dos consellers de Govern d'ICV són els únics que no convoquen ni que s'enfonsi el món les seves comissions respectives, que precisament són serveis socials i mobilitat entre altres, o sigui dos dels teòrics ítems d'ICV.

Recentment es feien públiques unes dades assenyalant la reculada que patia a Catalunya la implementació de les energies alternatives des de que ICV controla la Conselleria de Medi Ambient.

Coneguda és també la capacitat econòmica d'alguns dels seus liders actuals i històrics (sorgint d'aquest factor el terme d'ecopijos). Els qui acusaven als altres de "poderosos" ho eren ells els poderosos i no els acusats.

L'abandonament absolut dels parcs de Barcelona, on a Gràcia tenim el gran exemple del Park Güell, és responsabilitat de "l'ecologista" Imma Mayol.

I podríem seguir. Contradiccions que ICV haurà de saber superar si no vol estar sempre en un extrem absolut del mapa polític i depenent de la mamella socialista per poder sobreviure.