Símptomes d'error al Barça

Primer de tot algunes prèvies necessàries. Crec que el Barça està fent una bona temporada, i el que posteriorment opino són simples símptomes primerencs d'inici de temporada perfectament subsanables.

Segona prèvia, la meva plena admiració per Josep Guardiola qui espero sigui 1.000 anys entrenador del Barça.

Dit això, llistar alguns detalls que darrerament observo i no m'agraden:


La Síndrome Rijkaard: Nom segur injust per descriure el relaxament que va patir el Barça de Rijkaard després de guanyar la final de París. Crec que, amb algunes excepcions, la intensitat no és la mateixa de l'any passat, i més d'una vegada ha tornat a aparèixer aquella sensació de que l'equip contrari sempre corre més.

Tensió: Dóna la sensació que darrerament alguns partits, masses, ens venen a sobre en el calendari, que ens els prenem com una nosa, que molesten, i anem a complir l'expedient, no es preparen gaire i sortim amb una alineació tipus a guanyar perque el Barça sempre ha de guanyar però sense la tensió i preparació tàctica i mental necessàries.

El mig del camp: El Barça no pot jugar amb només 1 migcampista creatiu i dos de destructius com vé fent sempre darrerament, ja que cedim molt espai al mig del camp. Ha d'haver 2 "Xavis" i 1 "Touré", a no ser que el partit requereixi el contrari. Iniesta ha d'acompanyar preferiblement Xavi al mig del camp i deixar per Henry, Bojan o qui sigui, la banda esquerra de l'atac, almenys fins que l'equip recuperi el tò. De Tourés amb un n'hi ha prou, sigui Touré (per mi el millor), Keita o Sergi Busquets.

El vertader virus FIFA: El vertader virus FIFA no són les lesions, sinó la "tallada de rotllo" cada vegada que l'equip s'ha de desarticular per anar a jugar partits internacionals, sovint amistosos, trencant així la dinàmica i posada en ritme de l'equip. De fet el Barça ha ensopegat, o ha tingut una minicrisi, després de cada aturada de la Lliga per culpa de partits internacionals. Capítol a part mereix la selecció espanyola, qui s'endú mig Barça a jugar amistosos amb una selecció que no és la que ens toca, que hi vagin els Raúl i companyia i ens deixin estar tranquils.

Bojan: Aquí sí veig un error, potser l'únic evident, de Guardiola. Per què no utilitza més a Bojan?, per què tothom passa davant d'ell?. La conseqüència és que estem matant un futbolista amb una projecció immensa. No es pot demanar la lluna a Bojan quan se'l treu només els minuts finals d'algun partit i a la Copa del Rei acompanyat de jugadors del filial, on has de lluitar molt més les garrofes que no jugant al costat d'un Messi o un Iniesta. Això no és ajudar en la seva projecció.

Els canvis: Un punt fluix de Guardiola són els canvis de jugadors durant els partits, triga massa a fer-los i no sempre encerta els jugadors. Dissabte passat, a San Mamés, en vam tenir una bona mostra, fent els canvis quan faltaven menys de 15 minuts, i per exemple treient del camp a l'únic jugador que tocava la pilota amb criteri, Xavi. La conseqüència és que el Barça va desaparèixer del tot.

Plantilla curta: És curta, clarament, si hi ha lesionats o sancionats la cosa trontolla. Falta sobretot un extrem i un altre migcampista amb toc.