Corrupció política i ciclisme
A banda de totes les necessàries innovacions i reformes regeneratives que segur hem de portar a terme si no volem que aquesta crisi de la política ens acabi engolint a tots, hi ha un altre element a tenir en compte, la legislació vigent. És una legislació i sistema institucional prou potents, forts i preparats per fer front a les il·legalitats en política, tal com defensa, entre altres, l'expert en estudi de la corrupció política Endrius Cocciolo, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona. Això sí, sempre i quan s'apliqui, i em sembla que és aquí on tenim el taló d'Aquil·les.
Això m'ha fet pensar en un paral·lelisme amb el ciclisme. El ciclisme també tenia i té una normativa prou forta per fer front al dopping, però no s'aplicava amb rigorositat. Va començar a aplicar-se amb rigorositat, i durant 6 ó 7 anys seguia havent casos de dopping massiu cada any, que fins i tot han posat en risc el futur i prestigi del Tour de França o del mateix esport en sí. A base d'insistir i aplicar la normativa però, sembla que comencen a controlar-ho, i aquest passat Tour ha tornat a ser, el primer en bastants anys, emocionant i marcat per les notícies esportives, i no per d'altres qüestions.
Doncs a veure si amb la política fem el mateix.
6 Comments:
respecte al ciclisme, el mateix jutge que va començar el "sarau" deia l'altre dia que estava segur que aquest any la cursa tampoc havia estat neta (http://www.lavanguardia.es/deportes/noticias/20091117/53825102594/el-juez-del-caso-festina-tira-de-la-manta.html) No sé quina fiabilitat té, però és interessant...
Realment fa pensar aquest article.
En tot cas primer deuria ser un llop solitari aquest jutge, però va obrir la veda perque després s'ha estat força implacable amb el dopping al ciclisme.
Com a mínim la sensació d'aquest any és que es recuperava certa netedat i esportivitat i el tema del dopatge passava a un segon terme.
sensació molt possiblement reforçada pels mitjans, que tots ha sabem que no són independents :'(
Jo crec que durant aquests anys hem après a amagar-ho tot, per tal de continuar fent-ho igual. O han baixat els temps en què es recorren les mateixes distàncies??
Interessant pregunta que queda sense resposta, almenys per part meva, no soc capaç de respondre-la.
Qui pugui aportar dades i proves en un sentit o altre que n'aporti.
El problema, es que bona part de les persones encarregades d'aplicar la legislació vigent, hi ha indicis de corrupció i em sembla que és aquí on tenim el taló d'Aquil•les, i no s’entén que persones com Millet no hi siguin encara a la presó.
Els últims casos de corrupció a Santa Coloma i Badalona, en el que estan implicats bona part de les forces politiques, ¿qui seran els propers ajuntaments? BCN, L’Hospi o potser el de Sant Feliu?
Pel que fa al paral•lelisme que fas amb el ciclisme, esport del que soc bon aficionat, es per això, que se de que parlo, he de dir, l’esforç que es fa al futbol, no es ni mínimament comparable al del ciclisme, que pràcticament a casa, o qualsevol lloc, reben la visita dels anomenats vampirs per fer-los extraccions sanguines.
També els fan fer matinar hores abans d’una etapa d’alta muntanya.
L’exigència del professionalisme, qui es dopa ho fa per augmentar o mantenir el seu rendiment esportiu, per seguir competint i continuar la seva activitat professional, sense oblidar els 3 principis basics, entrenament, alimentació i competició
Jugadors de futbol importants de la Capital, han rebut tractaments, per Doctors especialitzats en medicina esportiva Ciclista.
També ens hauríem de fer la següent pregunta ¿com CR9 s’ha recuperat de la seva lesió muscular?, ben segur que a base de iogurts no.
Las definicions:
Dopar: Administrar fàrmacs o substancies estimulants per potenciar artificialment el
rendiment del organisme amb fins competitius, potenciar el rendiment i eliminar amb rapidesa una infermetat o lesió.
Drogar: Administrar una droga, estimulant, depriment, narcòtic o al•lucinogen, normalment amb fins il•lícits.
En ciclisme, els gregaris treballen per els líders, i pateixen un tremend desgast, caldria estudiar si alguns politics necessitarien una mica d’ajuda extra per el rendiment físic mental i moral i que el fi per dedicarse a la politica, no es tracta de guanyar, robasr i enganyar, sinó de participar i ajudar.
salutacions
Joan
Bé, com al final jo de ciclisme no hi entenc. El que diré és que efectivament la separació de poders a l'estat espanyol, i també a Catalunya, no és real, i estem parlant d'un dels pilars de la democràcia.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home