31 d’agost 2010

Tots els noms

Tots els noms propis que han aparegut en aquest bloc des de l'agost del 2009:

Fèlix Millet: Exemple d'una impunitat que no es pot permetre.

José Montilla: Delegat del PSOE a Catalunya.

J.L. Rodriguez Zapatero: Engany.

Hereu: Fí d'etapa.

Florentino Perez: Model equivocat i a remolc del Barça. Té diners il·limitats el Madrid?.

Ibrahimovic: Un futbolista que juga caminant mai podia triomfar al Barça com estava clar abans ja de que vingués.

Joan Laporta: Generador de bons equips on qui més falla és ell.

Sylvinho: Algú que mereixia estar un any més al Barça.

Hleb: Un error.

Gudjonhsen: Un altre error.

Henrique: Fitxatge extrany del que falten explicacions.

Keirrison: Més errors en els fitxatges.

Messi: El millor jugador del món i un orgull perque ha sortit de la Masia. A veure si apren català.

Eto'o: Un dels millors davanters que ha tingut el Barça.

Villa: Fa un any que ja hauria d'estar al Barça. El davanter ideal pel Barça.

Kluivert: Falta de compromís.

Ribery: Té lloc al Barça, jo hagués apretat.

Maxwell: M'està sorprenent gratament.

Txigrinsky: Un error de Guardiola que mereixa però un any més d'oportunitat.

Guardiola: Tan de bó sigui etern.

Ramon Tremosa: Aporta a la política la qualitat i coneixement que li manca.

Marta Mulet: Plena dedicació i servei.

Guillem Espriu: Bon polític en fí d'etapa política socialista.

Anthony Giddens: Un referent.

Tony Blair: Tercera via, la comparteixo.

Segolene Royal: La Blair francesa.

Carles Martí: Algú que es deixa portar per la ràbia, que em pregunto d'on surt i perquè.

Jordi Pujol: Història i llegenda viva d'aquest país.

Xavier Trias: Encerta la diagnosi i això el farà Alcalde de Barcelona.

Felip Puig: Força i coratge.

Ricard Estruch: Un luxe per a la Festa Major de Gràcia. Formació, compromís , noblesa i claredat d'idees.

Telma Ortiz: Endoll descarat.

Esperanza Aguirre: Conservadora visceral disfressada de liberal.

Albert Ruiz Gallardon: Del millor que té el PP, per això el marginen.

Rei Joan Carles: Una bona persona representant un estament que històricament ha esclafat sempre Catalunya.

Pablo Perez Tremps: Membre recusat del TC, víctima de la politització d'aquest organisme.

Roberto Garcia Calvo: Membre del TC ja traspassat i no substituit, mostra del desgavell de la institució.

Frank Rijkaard: Algú que es va dormir als llorers.

Xavi Hernàndez: Classe en estat pur.

Touré Yaya: Acaba de marxar no se sap perquè i ja es troba a faltar.

Henry: El meu respecte per un cavaller però que va venir massa tard al Barça.

Bojan: A veure si aquest any té les oportunitats que es mereix.

Keita: No li veig gran cosa però cal reconèixer que fa funcionar l'engranatge del Barça.

Sergi Busquets: Eclosió récord d'una estrella del futbol.

Raul: Acabat des de fa anys, poc farà al Schalke 04.

Iniesta: Potser el segon millor futbolista del món.

Endrius Cocciolo: Un expert en corrupció que faríem bé d'escoltar tots.

Mas: Davanter centre del Cassà de la Selva, un crack en potència, temps al temps.

Montse Nebrera: Bones idees i massa ego.

Ivan De la Peña: Entre Cruyff, Clemente i les lesions han impedit que fos un dels millors jugadors del món, en potència ho era.

Luis Garcia: L'exemple d'un Espanyol que no sap renovar-se.

Tamudo: Passat de cicle, ha canviat massa tard d'equip.

Hamid Karzai: Em va decebre amb les darreres poc clares eleccions presidencials a l'Afganistan.

Felipe Gonzalez: Malgrat tot, un bon President d'Espanya.

Miguel Boyer: Expropiació de RUMASA poc clara.

Imma Mayol: "Dolce far niente" sobre la creença de la superioritat moral.

Mario Benedetti: Algú me'l va posar d'exemple.

Joan Saura: Desbordat.

Rosa Diez: Antics progres, nous fatxes.

José Zaragoza: Un director de màrqueting posat en política, en la que no hi creu el més mínim.

Francesc Vallès: Alumne avantatjat de José Zaragoza, representant del cinisme.

Jose Maria Aznar: Centralisme decimonònic.

Rodin: Escultor que crida l'atenció.

Silvio Berlusconi: Vergonya aliena. Per què Itàlia no reacciona?.

Josep Cuní: Un mestre del periodisme i un dels pocs que ha sabut mantenir la independència periodística.

Joan Ferran: El tot s'hi val en política. Alumne avantatjat (o professor?) de José Zaragoza.

Van Rompuy: Perfil massa baix per dirigir la UE.

Catherine Ahston: Tasca invisible.

Artur Mas: Estat de maduresa política ideal per ser un gran President de Catalunya que haurà de ser valent.

Nicolàs Sarkozy: Algú que sap superar el corsé del políticament correcte.

Joan Boada: Superat.

Gordon Brown: Mal deixeble de Tony Blair.

JA Samaranch: Un expert supervivent en política que va fer molt per l'esport, sobretot espanyol.

Baltasar Garzon: Malgrat alguns mètodes impresentables la meva admiració per un jutge valent.

Johan Cruyff: Va canviar la mentalitat del Barça.

Rafa Màrquez: Ha estat un gran central. Fins sempre.

Pedro: Eclosió récord de les que només sap fer Guardiola. Si millora en regat i centrant, pot acabar sent un extrem dels millors del món.

Piqué: La maduresa i brillantor que té com a futbolista li falta com a persona.

Itziar Gonzalez: L'exemple de que l'actual aparell socialista i el talent són incompatibles.

Mercè Homs: Pragmatisme i idees clares.

Xavier Garcia Albiol: Algú que creu que es guanyen vots buscant ser agredit pel carrer.

Jean Marie Le Pen: Vergonya de França i Europa, els vots que treu però, ens indiquen que cal abordar sense complexes la qüestió de la immigració i la seva integració a Europa.

Josep Anglada: Le Pen català versió cutre.

Alícia Sanchez Camacho: Superficialitat a límits alarmants.

Esther Padró: Contundència i flagel de les Conselleres de Joventut de l'Ajuntament de Gràcia que no gestionen.

Nick Clegg: Aire fresc a la política britànica que veurem si sobreviurà sota la capa tory.

David Cameron: Tercera via Tory, un tory poc conservador.

Sandro Rosell: Bon President, equip discret, massa establishment.

Pilar Rahola: La mestra de la dialèctica, l'art de convèncer.

Agustí Benedito: Guanyador moral de les eleccions FCB.

Marc Ingla: L'electorat català no perdona l'agressivitat, que li preguntin d'aqui poc sinó a José Zaragoza, Montilla i el PSC-PSOE.

Jaume Ferrer: Laporta restava i no sumava.

Ferran Soriano: Un crack a tenir en compte en molts terrenys.

L'Ortega: Adulació als plenaris de l'Ajuntament de Gràcia.

Alberto Fernàndez Diaz: Etern lider del PP de Barcelona que ha tocat sostre, què farà després?.

Leire Pajin: No està preparada pel càrrec que ocupa. La política de quotes acaba pagant-se.

Sergio Ramos: Central, lateral, extrem, rematador... jugador expansiu del millor que té el Madrid.