Resolució aprovada per Convergència de Barcelona sobre la sentència del Tribunal Constitucional

El passat 28 de juny, el Tribunal Constitucional de l’Estat espanyol, va emetre sentència a un dels recursos presentats sobre la constitucionalitat de l’Estatut d’Autonomia aprovat a les urnes pel poble català.

Un Tribunal caducat i deslegitimitat políticament i democràtica, va considerar inconstitucionals 14 articles i n’ha reinterpretat 27 més, afectant la sentència a la columna vertebral de l’Estatut, com la definició de Catalunya com a nació, els símbols nacionals, la llengua, la justícia, la bilateralitat o les competències del Síndic de greuges entre altres.

Més enllà dels aspectes concrets de la sentència, aquesta suposa un trencament del pacte constitucional del 78 i un No rotund d’Espanya a les possibilitats d’entesa i convivència que havia plantejat Catalunya a través de l’Estatut. L’aspiració d’una Espanya plurinacional, que reconegués en un marc de convivència les diverses nacions que la conformen, esdevé ja impossible amb la sentència emesa pel Tribunal Constitucional. Aquest fet marca un abans i un després en la relació de Catalunya amb Espanya, que ens ha de portar a l’exercici plenament legítim i democràtic del dret a decidir. Qui i amb quin argument pot negar a una nació el seu dret a decidir?.

La reacció del poble català s’ha produit en forma de la manifestació més gran mai vista a Catalunya, més d’un milió de persones van expresar pels carrers de Barcelona el seu rebuig a la sentencia, el seu cansament per la manca de reconeixement per part de l’Estat espanyol i les seves aspiracions de llibertat nacional.

El món de la política ha de recollir amb gran cura i responsabilitat el mandat que els catalans van expresar amb claredat a la manifestació.

Acords

El Consell de Barcelona de CDC, representant Convergència Democràtica de Catalunya de Barcelona, acorda:

1- Denunciar i rebutjar el fet que un Tribunal Constitucional caducat en les seves funcions, polititzat i deslegitimat, pugui imposar una sentència per sobre de la voluntat popular expressada a les urnes pel poble català, i fins i tot la votació favorable de les Corts de l'estat i la sanció del mateix monarca espanyol.

2- Rebutjar el contingut de la sentència i demanar el compliment íntegre de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya refrendat a les urnes pel poble català, que en cap cas suposa el punt final a les aspiracions de llibertat nacional de Catalunya, sinó una estació més en el trajecte cap a aquest objectiu.

3- Recolzar i demanar l’exercici del dret a decidir, un dret plenament democràtic i inherent als pobles i nacions del món. Un dret a decidir que hem d’aplicar sense límits i en el que hem de saber reflectir les aspiracions d’autogovern i llibertat expressades pel poble català el passat 10 de juliol als carrers de Barcelona.


Barcelona, 13 de juliol de 2010