Balanç de la Presidència espanyola de la UE
És difícil trobar un pitjor balanç de Presidència de la Unió Europea com el que ha tocat a l'Espanya de Jose Luís Rodriguez Zapatero. Incompetència, i també mala sort, han estat els factors que han determinat el fracàs de ZP també a Europa.És mala sort que la Presidència espanyola hagi coincidit per primera vegada amb una Presidència fixa de la UE (Consell d'Europa), en mans de Van Rompuy. Això ha limitat moltíssim el paper d'un Zapatero que tampoc ha sabut ni ha pogut moure's.
És incompetència presentar-se a la Presidència de la Unió Europea sense programa, o dit d'un altra manera, presentar-se amb l'agenda espanyola (igualtat i poca cosa més) traslladada a Europa, en moments tan poc oportuns com enmig d'una de les crisis econòmiques més grans dels darrers 100 anys. El resultat ha estat la directa ignorància, manifestada no poques vegades, dels liders reals europeus a Zapatero, que directament no ha pintat res, arrossegant amb la seva decadència la imatge i credibilitat de l'estat espanyol.
És mala sort que just enmig de la Presidència espanyola de la UE l'economia espanyola s'ensorri del tot. Certament Zapatero ha treballat a fons per enfonsar-la, no reconeixent la crisi, no actuan-t'hi etc..., però ha anat a enfonsar-se-li justament enmig de la Presidència espanyola, mala sort. Poc podia presidir Zapatero quan era precisament la UE qui li donava ordres sobre què fer amb l'economia espanyola.
És incompetència no casual no haver fet res de res de res en matèria de plurinacionalitat, de reconeixement de les anomenades "regions" europees, res pel català, res de res, davant la indiferència del PSC-PSOE, a qui li és igual si ZP ha fet res o no per Catalunya.
Un cúmul de circumstàncies difícil de coincidir, tota una conjunció d'astres com va preveure Leire Pajin, que han fet de la Presidència espanyola de la UE la pitjor amb diferència, emportant-se amb ella la imatge i credibilitat d'un estat al que l'hi havia costat 30 anys tenir-ne.
publicat per Carles Agustí at 23:51
4 Comments:
totalment d'acord Carles. incompetència si. Mala sort en la coincidencia també. Però crec també que Passivitat.
Passivitat dels que han de liderar, o dels que s'han erigit venent-se amb el compromis de la responsabilitat) Governants passius que amb les seves conductes (prudents pel què es dirà, pel que suposarà, o pel cost en vots que tindrà) impedeixen de recuperar la confiança...
aMb tot, reconec que és dificil comprendre la naturaleza d'aquest destructiu procés i adoptar les estrategies necessaries per a superar-lo!!
Però, com diuen per allà... No és el mateix la voluntat de poder que el poder de la voluntat.
En fi, sóc del parer que el que passa és la resultant del poder de la voluntat de totes les energies implicades en els processos.
Confio que la balança acabi decantant-se cap al cantó que més pesa. Fem força, remem en la mateixa direcció i movem-nos. Creiem fermament en els nostres somnis, i els nostres objectius tenen més opcions d'esdevenir realitat.
Rectitud, noblesa i moure'ns ja!!
PD. Anims a la feina carles!! M'agrada el teu compromis!
QUO ...remant
Els ciutadans hem adoptat postures molt còmodes per por, por a dir el que sentim; por a dir que no, por a dir que sí, inclús si els nostres interessos son conjunts.
Si intentes defendre els interessos d’uns altres, inclús, aquets es giren en contra teva.
Sentim impotència i ens consolem dient, be, hi ha molta gent pitjor, que tothom esta igual, tenim por al present i al futur, oblidant completament el passat.
Vivim envoltats de Grups mafiosos i gent sense compromis, que col•labora amb aquets grups per tal de conservar el lloc de treball i sobre tot, tenim una gran absència de líders honrats i de estructures socials a tots els àmbits que vagin de bona fe.
Salutacions
Joan
Gràcies per la reflexió Oriol. Entenc que hi barreges l'anàlisi del balanç de la Presidència espanyola de la UE, que comparteixo, amb la crisi de la política, per dir-ne d'alguna manera. En aquest darrer tema, crec que cal repensar la política, els partits, una mica tot, però també bona part de la societat. Que els reptes no ens facin por.
Joan,
D'acord amb la teva reflexió, en tot cas crec que la societat actual té un codi de valors erroni o esbiaixat, i sobretot està malaltat d'individualisme.
Cal treballar fort els valors.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home