Futbol local - futbol global

Al primer que vaig llegir aquesta teoria de manera ben argumentada va ser a Ferran Soriano. La Lliga 2009-2010 ha estat la de l'arribada definitiva a la Lliga espanyola d'aquesta divisió al futbol, que promet ser ja definitiva.

El món s'ha globalitzat, i el futbol també. Hi ha clubs globals, coneguts mundialments, amb seguidors arreu del món i estratègies de màrqueting a nivell mundial, com són Barça i Madrid; i hi ha clubs locals, els que circumscriuen el seu radi d'acció a la seva ciutat o entorn més proper i ja està, com seria la resta de la Lliga espanyola. Quasi 30 punts han separat uns equips i uns altres aquest any a la Lliga.

Hi ha dues solucions a aquest deteriorament de la Lliga espanyola, cada vegada més de només dos equips: Posar en marxa la Lliga Europea definitivament o que els clubs que volen competir amb Barça o Madrid apostin per una estratègia global.

Aquesta segona opció no és impossible. Hi ha alguns exemples de clubs locals que han intentat mínimament estratègies globals, com bona part dels equips de la Premier. A la Lliga espanyola un dels pocs exemples és el Villarreal, amb intenses relacions internacionals i agermanaments amb Argentina o Escòcia, però que si no van acompanyats d'èxits de ressò internacional del Club, no serveixen de gaire.

Clubs com el Sevilla, l'Atlètic de Madrid ara mateix, o el València al seu moment, van tenir excel·lents moments per emprar estratègies de globalització, però no ho han fet, greu error que els condemna a la localitat.