L'edat de jubilació

S'ha justificat el possible increment de l'edat de jubilació en l'augment de l'esperança de vida respecte l'anterior i anteriors generacions.

Seria un element raonable que la justificaria si no ens aturessim a analitzar si era justa o no l'edat de jubilació als 65 anys per a la generació anterior als que ara es jubilen.

I si ho analitzem descobrirem que no, que no era justa. A una generació amb una esperança de vida que estava poc per sobre dels 70 anys (per sota dels 70 si parlem de l'anterior a l'anterior) se'ls fixava una edat de jubilació de 65 anys, edat molt avançada i amb només 5 anys de marge vital per disfrutar de la vida.

L'avenç de l'esperança de vida ha permès racionalitzar el que no era racional, i permetre un marge més gran d'anys de jubilació (de 5 passem a uns 15 de mitjana) a més de ser ara més joves als 65 del que ho eren els nostres besavis o rebesavis.

El pas dels anys doncs, i els avenços mèdics i de qualitat de vida, han permès fer just el que era injust, o sigui la jubilació als 65. Ara que és justa, no la tornem a fer injusta forçant la situació i obligant a la jubilació als 67 anys.

I més quan encara hi ha temps per córrer degut a l'abús a les prejubilacions que es pràctica avui dia al món laboral.