L'estratègia del tripartit per fer desaparèixer els mitjans de comunicació d'audiència catalanista
L'estratègia és senzilla, ben pensada i eficaç. A través d'una influència política, personal o econòmica sobre el mitjà de comunicació concret, es canvia la línia editorial del mateix, xocant de cop aquesta amb el seu públic habitual (catalanista).La conseqüència és que aquest públic habitual, entra en conflicte amb el mitjà que habitualment mirava i el deixa de mirar o comprar.
La conseqüència final és la mort per inanició del mitjà en qüestió en perdre audiència de manera constant.
Així ho estan aconseguint amb TV3 i Catalunya Ràdio, i recentment també han engegat l'estratègia amb algun mitjà de comunicació privat de tradició catalanista.
I sense acusar ningú en aquest tema, deixo sobre la taula la següent qüestió: Independentment de la culpabilitat o no de Fèlix Millet o qui sigui de l'Orfeó Català, cosa que ja decidirà la justícia, quin interès hi ha en fer d'aquest tema notícia de portada diversos dies?, qui va avisar els periodistes de que tal dia a tal hora hi hauria un escorcoll al Palau de la Música?, amb quin objectiu?, no serà el de desprestigiar una institució de tradició eminentment catalana i catalanista?.
publicat per Carles Agustí at 12:10
7 Comments:
Benvolgut Carles,Està clar que els objectius per desnacionalitzar tot el que dóna entitat a un país ja fa anys que ho tenen en marxa: mitjans, mossos... Res és gratuït i tot respon a un mateix objectiu: pensament únic i no catalanista. Però em faig una pregunta constant: "On és l'oposició? per què no dieu res?" Alerta que no es pot anar amb el lliri a la mà. No espereu que la gent –la majoria– reaccioni, recordeu la Maleni i els vots obtinguts després...Ara li toca a l'Avui, a la Institució del Palau de la Música... Tot el que faci tuf de català a rebentar-ho... No saben fer res més que acusar i rebentar, però no us podeu quedar amb els braços plegats!!! Hi ha un ,moment que el país unit ha de dir prou per molts plats de llenties que hi hagi.
Benvolgut Albert,
L'estratègia d'oposició no és fàcil, i sobretot per la manca d'altaveus per arribar a la gent.
Jo et puc dir, i és veritat, que no parem, que treballem molt i que això que dius ho hem denunciat mil vegades. De fet, la desnacionalització, com dius tu, és un dels 3-4 grans ítems en que emmarquem el nostre discurs d'oposició.
Ara bé, tu em podràs dir, i segur que també amb raó, que tot això no t'arriba, no arriba a la gent.
Temim un problema d'altaveus, que en part podem millorar i en part no. Hi treballarem.
Respecte el cas concret de pràctiques de desnacionalització, hem fet públic moltes vegades el nostre posicionament en aquest sentit amb mitjans públics com TV3, Catalunya Ràdio... (la famosa crosta del Joan Ferran), quan es tracta però, d'entitats o mitjans privats, cal anar amb molta més cura, si bé, recollint la teva reflexió, potser hauríem de ser més clars.
Moltes gràcies.
Benvolgut Carles. No seré jo qui defensi la gestió davant el Palau de la Música, per exemple, però per què casualment sempre s'ataca el mateix perfil d'entitats representatives. A les Diputacions mai hi passa res, a BTV i COM Ràdio tampoc?, Al web de l'Hereu tampoc?
Segur que estar a l'oposició no és fàcil i per això heu de reinventar mitjans i missatges. L'estratègia d'abans ja no val. El votant fidel ja el teniu però no n'hi ha prou. S'ha de rascar porta a porta amb la "bona gent" que sap que aquí durant 23 anys les coses s'han fet d'una manera molt digna. Però Que fàcil és posar etiquetes –"aquest va pactar amb el PP"– però i que més?
Mobilitzeu la gent, sigueu propers, clars, transparents, directes...
Benvolgut Albert,
Moltes gràcies pels comentaris.
Respecte el primer paràgraf tens tota la raó, i em pregunto perquè. Potser fem alguna cosa malament nosaltres, però és evident que tenen molta més protecció.
Alguna irregularitat o error nostre surt enormement magnificat, i els seus ni surten. Juguem per tant en terreny contrari en molts sentits.
Respecte el segon paràgraf del teu comentari ja anem per aquí. El procés reflexiu que hem fet és precisament el que tu ens aconselles i ja hem activat els porta a porta, estratègia 2.0 i contactes de proximitat i que t'asseguro ja donen el seu resultat.
Disculpa Carles que sigui tan "punxaire" però de debò que penso que s'ha de ser més "gota malaia". No només jugueu a camp contrari si no que l'àrbritre està comprat!!!! Per tant per això crec que s'ha de ser encara més contundent. No dubto que aneu per al camí que em dius però ara és qüestió d'agafar el pic i la pala i anar a "picar pedra". Gràcies per les teves respostes.
I fas bé de punxar, seguir-nos i dir-nos tot allò que creguis necessari.
Com t'he dit, ho farem pitjor o millor però la diagnosi i la intenció és la de picar - pedra i buscar el boca - orella, que és l'estratègia que ens pot resultar més eficaç.
EL LIBRO DE CAJA Y EL PATRONATO DE LA MÚSICA DE BARCELONA.
Rafael del Barco Carreras
4-08-09. En mis tiempos de contable era el más importante de los cinco libros contables. Había empresarios que de hecho solo llevaban ése. Y sin duda en la banca el empleado más controlado, el CAJERO, ¡aviados los bancos si no hubieran controlado a sus cajeros! Pero por lo visto, vieja ya la época de los ordenadores, existen instituciones donde el billetaje, la entrada y salida de dinero en metálico, no tiene un claro responsable… ¿o no se desprende así de las informaciones de estos días sobre el PALACIO DE LA MÚSICA?
De las varias censuras de sus cuentas, Sindicatura de Cuentas o Hacienda, se deduce que se pagan millones sin justificación, o sea, el cajero o contable se ha llevado a su casa un dinero que ha entrado y nadie le ha reclamado, o lo ha entregado a alguien que por Poder Moral le ha ordenado que no especifique el destinatario ni el concepto de pago. Y puede ser que ya ni reclamara lo que salido del banco no entraba en caja.
Antes, el empresario robado, o amenazaba al cajero hasta conseguir lo máximo posible de lo sustraido, o denunciaba y la policía se encargaba del resto (en tiempos de Franco se encargaba demasiado). El cajero cantaba que jugaba y amantes… o a la primera bofetada del energúmeno comisario se sabía que el dinero se lo habría llevado el socio o la mujer de su jefe, y que de siempre nunca se especificaba el concepto en el libro de caja, solucionando el requisito el contable (un especialista externo) que llevaba la “contabilidad oficial”. Descubrirse la doble contabilidad, en Barcelona generalizada, frenó infinidad de denuncias. El “si me denuncia, yo canto”.
Moraleja, si de la CAJA desaparece un duro… antes de entrar en comisaría se sabe quien se lo ha llevado… y si no se detiene a nadie… ¡Los dueños sabrán porqué!... pero el Patronato no tiene dueño, nadie puede pastelear, se ha de cumplir la Ley… y detener al ladrón… de lo contrario a la corrupción del descontrol y robo, se añade la GENERAL DEL FUNCIONARIADO OFICIAL con ese extraño Poder que por encima de la Ley decide a quien y porqué se detiene, a unos sí y a otros no.
Pero en este caso caben otras consideraciones. Hace siete años que se sabía… los rumores internos… los negocios del presidente ejecutivo, asociado incluso con otros ejecutivos… y sobre todo SUBVENCIONES… el nudo gordiano. Si los divos y divas cobran en negro, o existen gastos injustificables, las subvenciones deben crear pactos que conlleven IMPUNIDAD… impunidad que se rompe no a tenor del estricto cumplimiento de la LEY… sino cuando por Política en el reparto del PODER LOCAL interese… más CORRUPCIÓN.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home