L'escac i mat de Zapatero amb el finançament

Que l'acord de finançament incompleix l'Estatut i són quatre molles que Zapatero llença a terra perque el tripartit les llepi àvidament ja ha quedat clar al primer dels tres posts sobre el finançament publicats en aquest blog.

El més greu però, és fins on pretén arribar la perfectament prevista i orquestrada (segon post) campanya mediàtica llençada pels socialistes aprofitant l'acord de finançament.

El relat de Zapatero, perfectament pensat i executat per José Zaragoza (Secretari d'Organització del PSC-PSOE a Catalunya) i amb Castells i Montilla de principals actors, dèia el següent:

- La xifra de l'acord era secundària, perque sempre serà més que l'acord del 2001 i amb això ja n'hi ha prou per confondre a l'opinió pública i iniciar el mecanisme mediàtic, i si cal donar alguna xifra, l'elevada complexitat del tema permet donar-ne alguna d'indicativa disfressada de real, doncs sempre hi haurà actors com Joan Puigcercós que es prestaran a jugar aquest paper.

- Una vegada assolit l'acord s'activa el mecanisme de fidelització dels mitjans de comunicació afins (ben senzilla) i mitjançant amenaces la dels mitjans de comunicació no afins que cedeixin, d'entre els quals val or aconseguir-ne alguns de propers al nacionalisme català o que tenen d'audiència espectadors d'àmbit catalanista, així, de pas, els aniquilen en enfrontar la nova i sorpresiva línia editorial d'aquests mitjans a la dels seus propis subscriptors o telespectadors, que lògicament deixen de comprar o de veure el mitjà corresponent.

- Paral·lelament s'activa el mecanisme per forçar que les grans entitats econòmiques del país avalin l'acord. El pas dels dies va deixant clar que aquests posicionaments d'entitats eren més fruit de "pressions" del tripartit que no pas de convenciment intern.

- Aquestes dues premisses permeten ja a Zaragoza sortir amb allò que tan li agrada, criticar CiU, i acusar-la de quedar-se sola i al marge, d'haver-se radicalitzat etc...

- Premissa bàsica en tot això és no donar xifres i arguments, terreny on perdrien, sinó centrar la campanya mediàtica en la sensació, el "feeling", a traslladar en forma d'acord millor que l'anterior i positiu per Catalunya.

- Una vegada aconseguida aquesta sensació i desenvolupats els primers punts del pla, vé la segona fase. Foto Montilla - Zapatero on l'interès no és l'acord en sí (instrumental), sinó donar per acabada la desafecció de Catalunya amb Espanya, o sigui, donar per acabat el catalanisme polític.

- Amb tot això, Zapatero, Zaragoza, Montilla i ERC aconsegueixen sembrar d'absoluta confusió el món catalanista, que ja havia decidit, després d'anys de debat, que el peix al cove havia servit però ja no era una estratègia vàlida, i que calia fer un Estatut per avançat molt d'una tacada. I resulta que ara, fruit de la campanya mediàtica, el bó torna a ser el peix al cove i el pragmatisme.


Resumint, Zapatero, Zaragoza i Montilla, volíen, d'una tacada, tancar el tema del finançament, arreglar les fingides diferències PSC-PSOE, arraconar CiU, liquidar els mitjans de comunicació catalanistes o amb públic catalanista, i acabar "de facto" amb el catalanisme i la reivindicació catalana.

Perquè tot això no sortirà bé?, ja no surt bé:

- En primer lloc perque, tal com comentava al post anterior, Zaragoza és un excel·lent director de màrqueting, però un mal polític, i la política no és manipulació comunicativa d'una massa tonta i manipulable, sinó sentiments, ideologia i arguments.

- En segon lloc perque es compleix la màxima que se sentia dir aquí al carrer Còrsega, "tranquils perque es passaran tres pobles", i efectivament, basat en la creença que la manipulació comunicativa ho arregla tot, Zaragoza s'ha passat tres pobles tal com hem comentat, i se li ha vist massa el llautó.