04 de novembre 2009

Montse Nebrera i el Parlament

Montse Nebrera és una diva que busca notorietat, projecció personal i espai polític propi, i a tal efecte ha programat perfectament la seva sortida del PP (que no de la política) amb la presentació del seu llibre.

Montse Nebrera queda en evidència, i entra en els terrenys del populisme bananer, quan qüestiona el propi sistema democràtic dient que el Parlament de Catalunya ens costa molts diners i no serveix per a res.

Ara bé, els defectes del personatge, no ens han d'impedir veure que ha apuntat algunes qüestions del sistema parlamentari i de funcionament dels partits, que no ens poden passar per alt.

El sistema parlamentari és el menys dolent dels sistemes coneguts, ara bé, no per això deixa de tenir carències, i Nebrera n'assenyala algunes. No he entès mai perquè totes les Mocions i Proposicions discutides i aprovades al Parlament són sistemàticament ignorades pels respectius governs de torn. Això sí desvirtua el sistema parlamentari i democràtic, resta poder al Parlament, i realment resulta poc comprensible a ulls de tothom. Potser la solució passaria perque aquestes resolucions diverses que ara només tenen un valor polític que el Govern de torn es passa pel folre, tinguessin també valor jurídic real.

També Nebrera assenyala les febleses i defectes de l'organització interna dels partits. En aquest punt Nebrera segurament ha viscut el pitjor dels exemples possibles, com és el Partit Popular, i més a Catalunya. Ara bé, que a les estructures i funcionament interns dels partits els falta més democràcia, més participació, més respirar, menys rigidesa i més frescura, és una evidència, i un dels deures pendents a apuntar en la necessària regeneració democràtica que han d'abordar els partits si no volen caure en una decadència que no sabem on ens pot arribar a portar.

3 Comments:

Blogger garmir said...

Carles:
Conec a Nebrera desde fa molt de temps i sempre que he pogut la he ajudada, podeu respirar tranquils de que no accedis a la presidència del PPC, llavors s'ahgués vist per fi un centre social apartat dels lobbies com era la CIU dels primers temps, no la CIU dels nois joves dirigents llicencitats en ESADE i al Liceo Francés jugant a liders poolitics del nacionalisme català, com Artur Mas , David Madi o el liberals de la FCO o CATDEM,aquesta CIU fa por, no és com Sanuy, Coll i Alentorn, altres primigenis liders de CIU que eren propers a la gent.
NEBRERA val molt, és molt valenta si t'expliqués quan erem militants del PPC la faltade democràcia interna que vaig patir allà, jo li desitjo el millor a Nebrera, por us ha de fer, ella no obeeix a lobbies com CIU, de vegades , ni depèn de Génova com el PP català, ella és del poble.....ho pot dir això Artur Mas??????.
Tu ets dels grans politics de CIU, peró creu-me Nebrera val molt, espero que compti molt en politica catalana, per evitar lobbies.
Gràcies.
Edmón.

17:41  
Blogger Carles Agustí said...

Com dèia al post, crec que Montse Nebrera ha obert fronts interessants i en que té raó en les seves reflexions. Ara bé, de protagonisme personal és evident que també en busca.

D'altra banda, respecte als comentaris que fas de CiU, parles només d'alguns dirigents, els qui anomenes són alguns dels dirigents de CiU. Dels quals, l'únic que forma part d'aquest món liberal és
el David Madí.

11:16  
Blogger garmir said...

D'acord. Carles.

11:40  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home